Resultats de la cerca frase exacta: 58

Diccionari de la llengua catalana
41. normand normanda
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sicília i a la Itàlia meridional constituït per una profusa varietat de formes artístiques bizantines, musulmanes, llombardes i normandes. [...]
42. espunyidella
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
blanques en panícula, freqüent als fenassars i als marges de l'Europa meridional (Galium lucidum). espunyidella groga Espunyidella de fulles linears i de flors grogues en panícula, oloroses, freqüent als prats, sobretot a muntanya (Galium verum).  [...]
43. blada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'ambients poc secs (Acer opalus ssp. opalus). blada de fulla petita Blada de fulla relativament petita, d'àrea meridional i d'ambients més secs (Acer opalus ssp. granatense). blada vera Blada de fulla grossa. Fusta de blada. [...]
44. hiena
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'Àfrica meridional (Parahyaena brunnea). hiena ratllada Hiena que viu a l'est d'Àfrica i a l'Àsia occidental (Hyaena hyaena). hiena tacada Hiena que viu a l'Àfrica, des del Sudan i Somàlia fins al Senegal i el Congo (Crocuta crocuta). Persona cruel. [...]
45. coronil·la
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de l'Europa meridional (Coronilla emerus). coronil·la escorpioide Coronil·la herbàcia de fulles caulinars trifoliolades, amb el folíol terminal molt gros, que es fa als camps de conreu i als prats d'anuals de les terres mediterrànies (Coronilla scorpioides). [...]
46. elefant
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, centrals i meridionals d'Àfrica (Loxodonta africana). elefant asiàtic Elefant que ha estat molt domesticat a la part meridional d'Àsia (Elephas maximus). elefant marí Mamífer del gènere Mirounga, de la família dels fòcids, de tronc fusiforme i de pell bruna, que [...]
47. cafè
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
on es presenten números de música o de cant en un petit escenari. cafè bord [o cafè de pobre] Planta de la família de les papilionàcies, de flors grogues i fruit terminat en un bec ganxut, pròpia del Mediterrani meridional, i que, en determinades contrades, ha [...]
48. límit
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part extrema, punt, on termina un territori, una extensió qualsevol, un període de temps. Aquestes serralades marquen el límit meridional de la contrada. Haver arribat al límit d'edat assignat per la llei per a exercir un càrrec. Punt on s'acaba l'exercici d'un poder, d'una [...]
49. valencià -ana
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
valencià parlat al Camp de Morvedre, el Camp de Túria, l'Horta de València i la Ribera del Xúquer. valencià meridional Subdialecte del valencià parlat a les comarques de la Costera, la Vall d'Albaida, la Safor, el Comtat, la Marina, l'Alcoià, les Valls del Vinalopó, l [...]
50. pèsol
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
meridional i de Sicília, plantada com a ornamental (Lathyrus odoratus). pèsol silvestre Herba de la família de les papilionàcies, enfiladissa i robusta, de tija i pecíols amplament alats, fulles amb un parell de folíols, terminades en circell, i flors grosses i vistoses, de [...]
Pàgines  5 / 6 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  Següent >>